Demografia i economia

 

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ ACTUAL   (Obrir arxiu .pdf)

 

 

1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
497 544 524 532 568 611 608 605 656 710 813 926 947 965 989 1022 1003 998 992 1011

 

En 1609 Palmera pertanyia al comtat d'Anna i tenia150 habitants, En 1646 després de l'expulsió dels morisc, Palmera contaba amb 50 habitants. Com a conseqüència de la guerra de Successió la població de Palmera, partidària dels maulets, va a a passar a tenir 150 habitants. Durant el reinat de Carles III són ja 250 el nombre d'habitants que poblen el municipi, es l'època de máxima esplendor a nivell internacional, un eixample es el camí reial, l'actual CN-332. En 1870, conta amb 310 veïns, les guerres carlistes mermaren la seua població al llarg del S XIX. A finals del s XIX es construeix la via Dénia-Carcaixent, a la Safor fàbriques de seda, fet que fa que la població augmente fins a 450 habitants. A principis del S XX s'introdueix el raïm amb una rellevant producció de pansa. Al voltat dels anys 30 s'introdueix masivament el cultiu de la taronga, Palmera incrementa la seua població en 540 habitants, ja en la década dels 50 amb la creació al municipi de magatzems de manufactura de cítrics es produeix un considerable augment d'habitants amb un toral de 565. Als anys 70 amb l'atracció de Gandia com a nucli urbà el creixement de Palmera s'entanca i haurem d'esperar als any 90 per a poder denotar un creixement de la població com a conseqüencia de l'obertura de nous carrers i contrucció de noves vivendes unifamiliars, Palmera es constitueix en un poble atractiu i tranquil per a viure.

 

ECONOMIA

L'aigua que discorre pel terme ha sigut i es el motor fonamental de l'economia local. Aquestes aigües de regadiu tradicional procedeixen del riu d'Alcoi o Serpis. La sèquia comuna d'Oliva posseeix dos braçals, el braçal esquerre és el que rega el poble de Palmera, Miramar, i part del poble de Piles. El cultiu principal és el taronger, que domina en les tres partides del poble: Bartolí, Rafelsineu i Dijous. Les parcel·les de cultiu formen franges d'orientació N-S paralel·les al litoral i es troben articulades en camins i sèquies que circulen de ponent a llevant i perpendicular a la costa. Actualment juntament al cultiu de les taronges conviu l'activitat industrial i el sector servicis així com una zona de repòs per habitants i residents de Gandia com a conseqüència de la proximitat al nucli principal de la ciutat ducal. Destacar, per la seua repercussió en altres temps, la creació de la Destileria de Licors , licor que al seu moment va gaudir de gran renom al territori de la Safor. Aquest, era conegut com el Licor Flan que va ésser comercialitzat fins als anys 70 del passat segle. La seva fórmula encara es desconeix i el seu secret es guarda entre alambins de la vella destilería. Altres dades d'interès pel que fa al municipi i el seu desenvolupament socieconòmic, és la reconstrucció de les escoles públiques(1985), de les aigües potables (1988), millora dels poliesportiu amb construcció d'una piscina municipal(1985-1987), la Casa de la Cultura inaugurada el vint de gener de 1989 pel president de la Generalitat Valenciana en aquell moment, Joan Lerma. També compta Palmera amb una biblioteca pública i consultori sanitari de nova planta (1999). Ja en 1995 es va edificar un nou campanar per a l'església, edifici que mereix un deteniment pel que fa a la seua història.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30